El Google Docs, es tracta d'un servei gratuït que permet crear en línia, compartir i publicar diversos tipus de documents: de text, presentacions, fulls de càlcul i formularis. És molt útil, ja que a l'hora de fer treballs en grup ens permet treballar de forma col.laborativa i conjunta, on l'interacció amb els components del grup és continua i això permet aportar i compartir constantment dades, idees, reflexions i experiències a tot el grup i poder coordinar molt millor el treball a realitzar. Com que només hi ha un únic document compartit no existeixen malentesos i duplicitats de feina, a més a més, és accessible des de qualsevol ordinador que estigui connectat a la xarxa, ja que el document queda emmagatzemat a la xarxa i no a l'ordinador de l'usuari.
Per conèixer millor el seu funcionament hem fet una sèrie de pràctiques a classe que han estat molt útils.
1. Tots podem editar el mateix document en línia i simultàniament mitjançant l'eina "edita" i posteriorment "desa" per guardar la informació que hem aportat cadascuna de nosaltres. Després hem anat actulitzant el document amb la tecla F5 per veure les noves aportacions.
2. Si fem una presentació, en les diverses diapositives podem fer una portada, una introducció i un esquema. També podem utilitzar el quadre de diàleg de la dreta de la finestra que ens permet comunicar-nos en línia per anar elaborant la presentació.
3. Podem crear un formulari i un full de càlcul. Tot i que la finalitat principal dels fulls de càlcul és la de recollir dades numèriques i posteriorment fer càlculs i gràfics a partir d'aquestes dades, els fulls de càlcul de Google també es poden utilitzar per emprar i recollir informació a través de formularis.
Prezi
Un Prezi no són un conjunt de diapositives, sinó que són un llencç. És un entorn online que possibilitia publicar, compartir i té una alta disponibilitat. En el propi entorn predisposa utilitzar paraules clau. Dificulta que l'orador llegeixi. Té poca disponibilitat pel què fa el tipus de lletra i colors. No permet variar les plantilles. Facilita un seguiment a través d'un camí. Li falten recursos tècnics. Per altra banda el Prezi, ens obliga a organitzar abans el contingut, evita el doble discrus i facilita la creació a través de metàfores visuals.
Treball Territori
A continuació us adjunto la llegenda de Torelló, un poble de la comarca d'Osona. He escollit aquesta llegenda per explicar-la a classe ja que és la del meu poble natal.
LLEGENDA DE TORELLÓ (ELS PESCALLUNES)
LLEGENDA DE TORELLÓ (ELS PESCALLUNES)
Temps era temps, o sigui, quan els homes encara no havien descobert les espardenyes, en un poble lluny d’aquí o potser no tan lluny d’aquí, hi havia 4 xicots, d’aquests xicots que només treballaven, EP! Molt espavilats no eren però treballadors d’allò més. Ells treballaven en un molí, el molí del torrent de rentadors i aquí només feien que aixecar-se pel de mati i treballar, treballar, treballar... menjar i tornar a treballar, tornar a treballar, menjar i després a dormir. Però ai, que voleu que us digui? De tant en tant, arriba la revetlla de Sant Joan i aquell any, els 4 nois es van mirar i van agafar les espardenyes de set vetes, uns mitjons blancs, uns pantalons blancs d’aquells lluents que fins hi tot se’ls van enfarinar una mica de la farina que sortia del molí i se’n van anar a ballar.
EI! Poca broma, com que no hi eren ben bé del tot, vull dir, els hi faltava un bull, les noies ja volien ballar amb ells però ells només volien entretenir a la gana i qui diu entretenir a la gana, diu entretenir la set i qui diu entretenir la set li diu xerric a la bota del racó i apalí, anar ensofrant! I la bota en l’aire i "catacrec", feien allò que se’n diu un Gregori, Gregori primer que si ho feu amb la boca plena de vi no ho podeu dir-ho però aquests arribaven i es clar quan va acabar la ballada, quan va acabar el sarau de Sant Joan, els nois van dir:
- Nois hem de tornar cap al molí
I si si, tal dit tal fet i per tornar al molí van anar tirant cap al riu amunt. Escolteu, aquell vespre, aquella nit, feia una nit d’aquelles tant radiants. Una nit d’estiu, escolteu plena... allò semblava un llençol, només estampadet dels estels i una lluna d’aquelles que fan goig i ells la veien al cel i quina lluna més bonica i amb aquesta s’endinsen perquè els pollancres no deixaven que ells veiessin la lluna. Mireu que es cas, que la lluna es reflectia sobre l’aigua d’un d’aquells gorgs. I un dels vailets diu:
- Guiteu nois!!!! La lluna a caigut del cel i anat a parar justament a les aigües del riu. Què us sembla?
I l’altre, que no era gaire més espavilat que aquest diu:
- Caramba (li va dir tot fent una cara així com d’espant)
- No la podem pas deixar aquí
I el tercer diu:
- Hem de fer alguna cosa. L’hem de tornar al cel !!
I l’últim que parlava diu:
- Escolteu, ja està fet. Sabeu que en el molí, hi ha aquell cove fet de vímec, doncs correm cap el molí!!
I si si, se’n van cap al molí, agafen el cove i corrents de nou... i es clar, no es van fixar que la lluna era a dalt, ells només veien la del riu i van anar al gorg, veuen la lluna i sense pensar-ho es van posar dins l’aigua.
- Tu agafa el cove per aquí i tu agafa’l per allà!
I es clar, posen el cove per dintre l’aigua, van avançant, avançant, avançant... i quan tenien aquella lluna tant rodona dintre del cove diuen:
- Cap amunt, cap amunt!!!
Van fer tanta gatzara que tots els veïns dels voltants van sortir a veure què és el que passava!! I es clar, varen veure a l’altre banda del riu als xicots volen agafar la lluna.
De primer, la gent es varen pensar que era una juguesca però després no, després ja varen veure que anava en serio. Però els xicots, escolteu, dos per un costat i dos per l’altre, anaven agafen el cove:
- Tira amunt, tira amunt!!
- Tu lliga’l en aquest pollancre!
Lliguen la corda en el pollancre, estiren ben fort i de cop es trenca la corda, i tots quatre però tots quatre de cul a terra. Clar, un cop estant de cul a terra, es miren la lluna i ep! i la veuen al cel. I un li diu a l’altre:
- Ei, que ho veus!! Amb l’embranzida que hem fet, la lluna s’ha tornat a enganxar al cel.
Però a l’altre banda del riu , estaven tots els veïns i els hi deien:
- Animals!!! Però que no ho veieu que les aigües del riu només eren un reflex de la lluna? – mira que sou curts.... I els xiquets en veure que el cove marxava per la corrent de l’aigua li diuen a un veí:
- ATURA ALLÒ, ATURA ALLÒ, ATURA ALLÒÒÒÒ!!!!!
I es clar, en salta un dels veïns i diu:
- Es que vosaltres el que sou, sou uns PESCALLUNES!
I ja podeu comptar a partir d’aquí, a tots quatre vailets que eren una mica lligons i una mica beneitons, els hi va quedar aquest nom els PESCALLUNES.
Per aquest motiu Torelló té aquest nom (D’ATURA ALLÒ) i els seus habitants se'ls anomena pescallunes.
Llegenda explicada, llegenda acabada!
Les TIC a l'aula: les PDI
Hem realitzat un treball sobre les PDI. Per començar hem buscat informació a diferents pàgines web i a llibres de la biblioteca, per tal de documentar-nos i poder realitzar el nostre treball.
Hem fet el treball en format de wiki, és a dir, ens hem creat un compte wiki a la pàgina http://www.wikispaces.com/ un cop hem creat el compte, hem anat omplint el nostre treball repartit amb diferents apartats.
El nostre treball parla de les PDI (Pantalla digital interactiva) dins de les aules. Definiriem una PDI com una pissarra digital que permet crear qualsevol tipus de contingut digital seguint la metàfora de la pissarra, clarions i esborrador, però tot això en forma d'ordinador. Aquesta pantalla consisteix en un ordinador multimèdia, quasi sempre connectat a internet, i un videoprojector que permet plasmar tot allò que veiem a l'ordinador.
Cada vegada trobem més tecnologia a les escoles, especialment dins de les aules, és un nou model d'ensenyament. Aquestes pantalles són un material senzill d'utilitzar i alhora practic.
Poden estar treballant una matèria d'actualitat al mateix moment que es sap la noticia. Com a mestres no podem quedar-nos amb els braços creuats davant els canvis de la societat. La tecnologia existeix en tots els àmbits, per tant, també hi ha deser en l'àmbit educatiu.
Actualment utilitzem les tecnologies per a moltes coses, estem envoltat d'un món tecnològic. Aquestes pissarres, les digitals interactives, permeten a l'alumnat treballar sobre un format digital, i pot treballar diverses matèries de manera més visual i entenadora.
L'avantatge és que poden utilitzar materials innovadors, poden treballar damunt d'una imatge de manera col·lectiva, podem usar noticies d'actualitat penjades a la xarxa social.
Podem començar a integrar les TIC a les aules a través de les imatges, experimentant amb elles, preguntant... a les aules podem trobar pissarres analògiques, que estan formades per un canó de projecció, una pissarra digital i una torre.
A travñes d'aquest tipus de pantalles fomentem l'aprenentatge col·laboratiu, i col·lectiu. En totes les matèries educatives, segons el decret, es treballa la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació i l'educació en valors.
Fent clic aqui trobeu el nostre treball. Les Tic a l'aula: les PDI
Pràctica audiovisual: editatge d'un vídeo
Per fer la pràctica de muntatge d'un audiovisual vaig seguir aquests passos:
1) Importar al programa Windows Movie Maker els sis vídeos, així com l'arxiu de la música de fons, en format MP3.
2) Els vídeos i les imatges s'inclouen al muntatge arrossegant-los amb el ratolí, i retallant-los per davant o per darrera fins a tenir el clip desitjat. En el meu cas vaig incloure diversos clips del mateix vídeo en diverses parts del muntatge. Aquesta és la part més laboriosa.
3) Aleshores vaig incloure els Efectes a cada clip i les Transicions entre clips. Els podeu trobar al menú "Eines" o amb els botons d'accés directe.
4) A continuació vaig incloure els títols i crèdits. També els trobareu al menú "Eines". Cal seleccionar el tipus de títol o crèdit i escriure el text. El programa ja té predefinits una animació, lletra, color, etc. que podem canviar.
5) En el meu cas, vaig deixar la música pel final. Una vegada més, només cal arrossegar l'arxiu sobre la barra "Àudio/Música", en el moment que volem que comenci, i fer els efectes desitjats (retallar, fer faders d'entrada o sortida, assegurar que coincideix amb les imatges, etc.). Si volem que no se sentin les veus del vídeo, cal emmudir-les amb el botó dret del mouse.
6) Ja només cal desar el projecte, i "Publicar la pel·lícula".
7) Com que la pel·lícula la guarda en format .wmv, haurem de convertir-la a un format que Youtube accepti (amb qualsevol programa convertidor, en el meu cas amb el de Real Player)
8) Un cop tenim l'arxiu, cal pujar-lo a Youtube i obtenir el codi embed per publicar-ho al bloc.
1) Importar al programa Windows Movie Maker els sis vídeos, així com l'arxiu de la música de fons, en format MP3.
2) Els vídeos i les imatges s'inclouen al muntatge arrossegant-los amb el ratolí, i retallant-los per davant o per darrera fins a tenir el clip desitjat. En el meu cas vaig incloure diversos clips del mateix vídeo en diverses parts del muntatge. Aquesta és la part més laboriosa.
3) Aleshores vaig incloure els Efectes a cada clip i les Transicions entre clips. Els podeu trobar al menú "Eines" o amb els botons d'accés directe.
4) A continuació vaig incloure els títols i crèdits. També els trobareu al menú "Eines". Cal seleccionar el tipus de títol o crèdit i escriure el text. El programa ja té predefinits una animació, lletra, color, etc. que podem canviar.
5) En el meu cas, vaig deixar la música pel final. Una vegada més, només cal arrossegar l'arxiu sobre la barra "Àudio/Música", en el moment que volem que comenci, i fer els efectes desitjats (retallar, fer faders d'entrada o sortida, assegurar que coincideix amb les imatges, etc.). Si volem que no se sentin les veus del vídeo, cal emmudir-les amb el botó dret del mouse.
6) Ja només cal desar el projecte, i "Publicar la pel·lícula".
7) Com que la pel·lícula la guarda en format .wmv, haurem de convertir-la a un format que Youtube accepti (amb qualsevol programa convertidor, en el meu cas amb el de Real Player)
8) Un cop tenim l'arxiu, cal pujar-lo a Youtube i obtenir el codi embed per publicar-ho al bloc.
So: pràctica Audacity
A classe hem estat parlant del tractament del so digital i dels programes que existeixen per poder gravar i editar àudio. En concret hem utilitzat l'Audacity, programa lliure i de codi obert, per fer la nostra pràctica.
Passes per fer l'exercici pràctic:
1. En una carpeta personal he gravat una cançó en format MP3.
2. Després m'he descarregat l'Audacity i he obert la cançó amb aquest programa.
3. En una part de la música he baixat el volum de la cançó, mitjançant l'eina "fader d'entrada" i "fader de sortida".
4. En una pista nova he gravat un missatge referent a la cançó fent-lo coincidir en el temps amb el moment on he baixat el volum de la música.
5. Després l'he exportat en format MP3, per fer-ho he hagut de descarregar prèviament el codificador LAME.
6. Per últim, he penjat l'arxiu mp3 al servidor web goear per poder generar un codi embed i poder penjar l'arxiu al bloc.
Passes per fer l'exercici pràctic:
1. En una carpeta personal he gravat una cançó en format MP3.
2. Després m'he descarregat l'Audacity i he obert la cançó amb aquest programa.
3. En una part de la música he baixat el volum de la cançó, mitjançant l'eina "fader d'entrada" i "fader de sortida".
4. En una pista nova he gravat un missatge referent a la cançó fent-lo coincidir en el temps amb el moment on he baixat el volum de la música.
5. Després l'he exportat en format MP3, per fer-ho he hagut de descarregar prèviament el codificador LAME.
6. Per últim, he penjat l'arxiu mp3 al servidor web goear per poder generar un codi embed i poder penjar l'arxiu al bloc.
Mapes conceptuals i fluxogrames: eines de suport al pensament
A classe vam veure que per a representar la realitat d'una manera visual, estructurada, lògica i comprensible podem utilitzar dues eines de suport al pensament:
1) Els mapes conceptuals: Aquests ens ajuden a organitzar la informació de forma estructurada i coherent. Ordenant, jerarquitzant i esquematitzant tota la informació mitjançant la representació gràfica d'aquesta a través d'un mapa i els seus connectors. Aquests mapes es poden crear des de qualsevol editor gràfic, nosaltres vam utilitzar un programa gratuït anomenat CMapTools.
En primer lloc ens vam descarregar el programa a l'ordinador, després vam crear un mapa conceptual mitjançant la representació d'un sopar de nadal. El més important és tenir clar el què i el com vols representar la informació abans de posar-te a fer-ho amb el programa: quins són els paquets bàsics d'informació i quina relació hi ha entre ells. Amb el programa, bàsicament cal escriure els quadres amb la informació clau, i vincular-los amb els altres quadres mitjançant línies i fletxes, en les que pots posar quina mena de conexió/relació tenen. A més a més, podem modificar els colors i l'estil dels textos, de les línies, dels requadres... per fer-ho més clar i entenedor. Quan acabem de fer-lo, el podem exportar en el format que més ens convingui (pdf, jpg, pàgina web...) amb l'eina "Exporta el CMap com a..." que trobarem al menú "Fitxer". Nosaltres necessitàvem exportar-ho com a imatge jpg per a poder-ho penjar al bloc.
I aquí en teniu el resultat:
1) Els mapes conceptuals: Aquests ens ajuden a organitzar la informació de forma estructurada i coherent. Ordenant, jerarquitzant i esquematitzant tota la informació mitjançant la representació gràfica d'aquesta a través d'un mapa i els seus connectors. Aquests mapes es poden crear des de qualsevol editor gràfic, nosaltres vam utilitzar un programa gratuït anomenat CMapTools.
En primer lloc ens vam descarregar el programa a l'ordinador, després vam crear un mapa conceptual mitjançant la representació d'un sopar de nadal. El més important és tenir clar el què i el com vols representar la informació abans de posar-te a fer-ho amb el programa: quins són els paquets bàsics d'informació i quina relació hi ha entre ells. Amb el programa, bàsicament cal escriure els quadres amb la informació clau, i vincular-los amb els altres quadres mitjançant línies i fletxes, en les que pots posar quina mena de conexió/relació tenen. A més a més, podem modificar els colors i l'estil dels textos, de les línies, dels requadres... per fer-ho més clar i entenedor. Quan acabem de fer-lo, el podem exportar en el format que més ens convingui (pdf, jpg, pàgina web...) amb l'eina "Exporta el CMap com a..." que trobarem al menú "Fitxer". Nosaltres necessitàvem exportar-ho com a imatge jpg per a poder-ho penjar al bloc.
I aquí en teniu el resultat:
2) Fluxogrames: Els diagrames de flux és una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Els fluxogrames tenen una simbologia definida i preestablerta, així tothom utilitza un mateix llenguatge. Els fluxogrames es poden treballar amb moltes eines com el Word de Microsoft, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. Nosaltres vam utilitzar una eina on-line anomenada Gliffy. Aquesta eina permet crear, guardar i editar diagrames de flux i també treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i poder exportar la feina feta en diferents formats.
A classe vam fer una pràctica representant l'acció de travessar una cruïlla amb semàfors i posteriorment ho vam exportar a jpg per tal de poder penjar l'exercici al bloc.
Aquí en teniu el resultat:
En resum podem dir que els mapes conceptuals serveixen per a representar gràfics i els fluxogrames per a representar processos. Ambdues eines ens ajuden a estructurar els nostres pensaments i a projectar-los. Com a mestres aquestes eines ens poden ser molt útils per planificar i esquematitzar les nostres tasques. De cara als alumnes també pot ser de gran interès que les utilitzin, per tal d'estructurar les seves ments i que aquests puguin practicar de manera que aprenguin a planificar, destriar la informació, organitzar-la, etc.
En educació infantil són els mestres qui les utilitzen, ja que els infants encara no tenen prou habilitats psicomotrius i cognitives, ni els coneixements necessaris per tal d'utilitzar-les. Els mestres d'infantil les podem utilitzar per explicar un conte i fer-lo més entenedor, per exemple.
Imatge Gimp
Aquesta setmana hem treballat un nou concepte: la imatge digital. Mitjançant el programa Gimp (programa lliure per manipular imatges) hem après a fer tota una sèrie de modificacions a partir d'una imatge, així com reduir-ne el pes, seleccionar només una part de la fotografia, eliminar algun objecte de la imatge, fer retocs, etc.
Pas 1
Imatge original. Mida de la imatge: 2.496x1.664 píxels.
Pas 2
Fragment de la imatge original. A partir de la imatge original seleccionem una part de la fotografia mitjançant l'eina per "Escapçar", fem doble clic i ens queda la nova imatge.
Pas 3
Per reduir el número de píxels anem a "Imatge" i "Escalar la imatge", variant l'amplada a 400 píxels, ho desem i la mida de la fotografia queda reduïda a 400 x 561 píxels. Aquesta opció és molt útil a l'hora de penjar fotografies al bloc, ja que triga molt menys en descarregar-se la imatge i es veu igual de bé, ja que l'amplada màxima per penjar una fotografia en el bloc és de 400 píxels.
Pas 4
Pas 2
Fragment de la imatge original. A partir de la imatge original seleccionem una part de la fotografia mitjançant l'eina per "Escapçar", fem doble clic i ens queda la nova imatge.
Pas 3
Per reduir el número de píxels anem a "Imatge" i "Escalar la imatge", variant l'amplada a 400 píxels, ho desem i la mida de la fotografia queda reduïda a 400 x 561 píxels. Aquesta opció és molt útil a l'hora de penjar fotografies al bloc, ja que triga molt menys en descarregar-se la imatge i es veu igual de bé, ja que l'amplada màxima per penjar una fotografia en el bloc és de 400 píxels.
Pas 4
Per últim, mitjançant l'eina de "Seleccionar" podem treure elements de la imatge. En aquest cas he eliminat part de la teulada d'un dels edificis. Seleccionem la part de fotografia que voldrem posar en substitució de l'element que eliminarem (en aquest cas, part del cel), el copiem (ctrl + c), i després l'enganxem (ctrl + v). Finalment només cal arrossegar aquest fragment que hem enganxat sobre la part de la imatge que volem eliminar, i fem doble clic per obtenir la nova imatge. Per perfilar-ho del tot he utilitzat l'eina del clonador i la del llapis.
Els Wikis i la Viquipèdia
A classe hem parlat dels wikis i la Viquipèdia.
- Els wikis son pàgines web específicament dissenyades per al treball col.laboratiu. Qualsevol usuari pot escriure en elles, així doncs l'usuari també passa a ser editor.
Valors pedagògics dels wikis:
1. Son democràtics: permeten als usuaris crear i editar qualsevol pàgina en un lloc web.
2. Incorporen la noció de contingut dinàmic en contínua actualització (immediatesa del procés d'edició)
3. La tecnologia wiki promou l'escriptura: el format hipertext simplificat permet concentrar-se en el contingut textual.
4. Faciliten l'autoria distribuïda de documents públics, tenen un gran potencial per generar documents de gran abast de forma col.laborativa.
5. Amplifiquen l'interacció: es recuperen alguns trets del llenguatge oral i escrit.
6. Promouen la negociació, mitjançant fòrums o espais de discussió.
7. Faciliten l'edició col.laborativa i oberta: tot el que s'escriu és sotmet a escrutini constant de la comunitat.
8. Generen patrimoni cultural col.lectiu durable.
9. Promouen el voluntariat
10. Fomenten l'ètica de la participació positiva en les comunitats, anonimat responsable.
La Viquipèdia és una enciclopèdia col.laborativa on tots els seus continguts han estat redactats conjuntament per voluntaris de tot el món. Tots els articles poden ser editats per qualsevol persona y es poden anar reescrivint constantment per la mateixa o altres persones. Alhora d'escriure s'ha de fer de forma consensuada, per això la viquipèdia té un manual anomenat llibre d'estil on és recullen les normes a seguir alhora de redactar l'article.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)